Orodruin (literalment, Muntanya del Foc Resplendent en idioma èlfic) o la Muntanya de Foc, és un volcà al mig de la terra de Mórdor.[1] Allà es va establir Sàuron a començaments de la Segona Edat del Sol i allà va forjar l'Anell Únic. Encara que no ultrapassava els mil cinc-cents metres d'altura, aquest volcà s'alçava solitari dominant l'enorme i estèril altiplà de Gorgoroth, en la part nord de Mórdor.
Aquesta muntanya va ser anomenada pels Homes de Góndor Muntanya del Destí (Amon Amarth en èlfic), quan els seus focs van despertar després del retorn de Sàuron, després de l'anegació de Númenor. Des de llavors es veia constantment l'ombra causada per les seves constants emanacions de foscor i gasos tòxics, com la pesta que en va sortir a la Tercera Edat i va arrasar la població de Calenardhon i Ithilien.
Emulant el seu mestre Morgoth Bauglir, el primer Senyor Forc Sàuron fa emanar una ombra plena de desesperació sobre Mines Tirith abans de la Batalla dels Camps del Pelennor, al final de la Tercera Edat del Sol.
Orodruin o la Muntanya del Destí juga un paper important a la trilogia. Va ser allà, a les Esquerdes del Destí, on Sàuron va forjar en secret l'Anell Únic, l'any 1600 de la Segona Edat del Sol. Com a conseqüència, l'Orodruin va tenir gran importància en la guerra contra Sàuron, ja que només en els focs de l'Esquerda del Destí podia ser destruït l'Anell Únic i acabar amb l'amenaça de l'Ombra de l'Est, i per tant el rumb final que ha de prendre Frodo.
Orodruin explota en mil trossos quan l'any 3019 (Tercera Edat del Sol) el Portador de l'Anell compleix amb la seva missió al final de la història i llança l'Anell en les flames de la muntanya.
Sammath Naur 
Edit
Al flanc oriental de l'Orodruin es trobaven els "Recintes de Foc" o Sammath Naur (el seu nom en Sindarin) que era el lloc on Sàuron va forjar l'Anell Únic.
Es tractava d'un enorme recinte excavat a la roca de la Muntanya, a mitjana altura. En el seu interior, després de passar una llarga galeria, es trobava una esquerda profunda i ampla que travessava les parets laterals de la caverna i el seu pis, de la qual "(...) brotava una resplendor vermella, que de sobte s'enfilava en una sobtada flamarada, de sobte s'extingia a baix, en la foscor; des dels abismes pujava un remor i una commoció, com de màquines enormes que colpegessin i treballessin ...", era l'Esquerda del Destí on, amb els seus focs, havia estat forjat l'Anell Únic, i en les seves profunditats, la lava i l'escòria de les entranyes del volcà bombollejaven i recorrien el seu camí ascendent fins a la boca, per ser vomitada per la muntanya.
S'arribava fins a ells després de travessar un camí que venia de Bàrad-dûr, "(...) sortia de la gran Porta Occidental de la Torre Fosca ... " i després de passar un pont de ferro, s'internava a la plana de Lithlad. Ja proper al volcà corria per més d'una llegua entre " (...) dos precipicis fumejants i arribava a un extens terraplè costerut al flanc oriental...", per a des d'allà enfilar-se serpentejant, fins a la Porta dels Sammath Naur. Frodo i Sam van arribar al terraplè des del Nord, trobant-se amb la terrible visió de la Torre Fosca.
ReferènciesEdit
- ↑ Drout, Michael D. C.: «J.R.R. Tolkien Encyclopedia: Scholarship and Critical Assessment». Taylor & Francis (2007) ISBN 0415969425
| Aquest article conté text extret de l'article Orodruin de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |
