Muntanyes Grises o Èred Mithrim és el nom amb què es coneix una serralada situada al nord del gran Bosc Llobregós i marca la frontera septentrional de Rhovànion. També s'anomena Èred Mithrim en sindarin.
Des dels vessants meridionals neix el Riu Gris, una de les fonts de l'Ànduin, i el Riu del Bosc, una altra important via fluvial del nord de Rhovànion. Les muntanyes són riques en minerals, sobretot or. Molts dels pobles de la Terra Mitjana varen contemplar-les a llur pas a l'oest, ja que entre elles i el Gran Bosc Verd hi havia un ample pas que van permetre, primer a elfs i després a homes, creuar cap a Beleríand, bé a través de les Muntanyes Boiroses al nord, bé baixant per l'Ànduin cap als passos més meridionals.
Els vessants septentrionals marquen la frontera amb les terres del Brezal Pansit, llar dels dracs que a la Tercera edat del sol van devastar el nord de Rhovànion.
Les Muntanyes Grises foren, des de temps immemoriables, tradicional llar dels nans. Els Barbilongs de Khazad-dûm les consideraven com a part de llur regne des de la Primera edat del sol i sempre va haver-hi comunitats de nans explotant-ne els minerals. Tot i que la gran colonització va tenir lloc a mitjans de la Tercera edat del sol, després de la caiguda de Mòria, quan els nans, expulsats pel Bàlrog, van dirigir-se al nord i van ocupar-les. El 2210 T.E. Thorin I, fill de Thrain I, abandona Erèbor i es dirigeix amb el seu poble a ampliar les comunitats nanes de les Muntanyes Grises, i d'aleshores ençà i durant segles, els nans hi prosperaren. Els dracs, però, van assabentar-se d'aquesta prosperitat i, perquè sempre foren amants dels metalls i de les pedres precioses, [...] agafaren força, i es multiplicaren i feren la guerra als nans i feren malbé llurs obres. Finalment, Dain I, juntament amb el seu fill segon, fou mort a les portes de les seves estances per un gran drac fred...
| Aquest article conté text extret de l'article Muntanyes Grises de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |