L'Isen (o Angren en síndarin), és el vuitè riu més llarg de la Terra Mitjana, amb 430 milles de Númenor. Neix al sud de les Muntanyes Boiroses, primer passant per la fortalesa d'Ísengard (o Angrenost) fins a les Muntanyes Blanques, on gira a l'oest i desemboca a la Gran Mar.
Isen significa ferro (eisen de l'alemany i isærn = ferro de l'anglès antic).,[1] Ísengard significa fortalesa de ferro.
A unes 150 milles a l'oest del Pas de Ròhan, el riu Adorn, l'únic afluent conegut, desemboca a l'Isen.
L'Isen i l'Adorn formen el límit del Regne de Ròhan, però el triangle de terra entre l'Isen, l'Adorn i les Muntanyes Blanques és una àrea disputada, reclamada pels ròhirrim i els dunledins.
Vegeu també[]
Referències[]
| Aquest article conté text extret de l'article Isen de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |