Dol Guldur fou una fortalesa d'en Sàuron al sud del Bosc Llobregós.
Pels volts de l'any mil de la Tercera Edat, en Sàuron, conegut llavors com el Nigromàntic, va realçar-se de nou a la seva fortalesa de Dol Guldur, infestant tot el bosc de maldat i tenebres; per això fou rebatejat com a Llobregós. Thráin fill de Thror va ser fet presoner i encadenat allí, més tard i durant el quest de la Muntanya Solitària, el Consell Blanc va expulsar en Sàuron; aconseguint tan sols la seva retirada a Mórdor. Des de llavors el castell va ser governat per un o dos dels Nazgûl.
Durant la Guerra de l'Anell les seves forces van atacar tres vegades el país de Lothlórien i una el reialme d'en Thranduil al nord. Cap dels seus exèrcits va assolir la victòria, a més l'exèrcit de Lórien va travessar l'Ànduin i Na Galadriel va buidar la fortalesa de maldat. A partir de llavors el bosc va restar lliure de tenebres i va ser repartit entre els elfs del nord, els Galàdhrim i els bosquetans i beornencs.
| Aquest article conté text extret de l'article Dol Guldur de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |