Caràcters compartits per les Angerthas Daeron i les Angerthas Mòria, segons l'Apèndix E d'El Senyor dels Anells
Daeron és un personatge fictici que pertany al legendarium creat per l'escriptor i filòleg britànic J.R.R. Tolkien. És un elf i el bard més important de tot Beleríand. Tenia la seva llar als boscs de Dòriath, on fou el principal mestre d'històries del Rei Thíngol. Inventà les runes cirth, i d'ell van aprendre nans i elfs. Va estar enamorat de Lúthien, però ella no el corresponia perquè el seu amor era de Beren, fill de Barahir. I, tot i que sembla contradictori, per amor la va trair dues vegades. Un dia Lúthien es va perdre i es diu que per llavors Daeron va desaparèixer de la ciutat i no fou vist mai més. Ell havia estimat i posat tots els seus sentiments en els seus cants i històries. Així arribà a ésser el més gran de tots els bards dels elfs a l'est de la Gran Mar, encara de major renom que Maglor, fill de Fëanor. Però en busca de Lúthien, desesperat, errà per camins estranys, i passant sobre les muntanyes baixà a l'est de la Terra Mitjana, on per moltes edats lamentà juntament amb les aigües fosques la sort de Lúthien, filla de Thíngol, la més bella de totes les elfes.
Certhas Daeron
Així s'anomenaren originalment les runes creades per Daeron. Els caràcters que consistien en un "tall" i d'una "branca". L'acople de la branca, si corresponia a un costat només, es feia normalment sobre el dret, tot i que a l'inrevés no era infreqüent, però no tenia cap significació fonètica.
Aquest alfabet fou creat a Beleríand per Daeron, abans del naixement del Sol i de la Lluna i que els ñoldor arribessin de l'altre costat del mar, i representava els sons del sindarin antic. Més tard, a principis de la Primera Edat, arribaren els ñoldor, i amb ells l'escriptura tengwar. Aquesta escriptura va influir en les runes, creant una nova ordenació. Va haver-hi elfs que se l'atribuïren a Daeron de nou, però aquesta reordenació presentava sons desconeguts al sindarin, el que indicava el seu origen als ñoldor.
A aquesta reordenació se l'anomenà Angerthas Daeron, però aquest mètode d'escriptura fou deixant-se de banda durant la Primera Edat del Sol i part de la Segona, car els elfs preferien l'ús de les tengwar, pervivint les cirth només a Eregíon (Acebeda), on és probable que les Certhas es reordenessin de nou, la major reordenació que mai van patir. Amb el comerç existent entre els nans de Mòria i els elfs d'Eregíon, les runes passaren als nans, que les van prendre ràpidament com a alfabet propi i el variaren segons llurs necessitats, se'ls anomena Angerthas Mòria o Llargues Fileres Rúniques de Mòria, a partir de les quals els nans crearen un altre sistema d'escriptura per a ploma. Els canvis realitzats llavors també són importants. A la Segona Edat les Angerthas van estendre's vers l'est, essent conegudes per la mateixa zona per la que era conegut l'oestron. foren emprades tant per homes com per orcs, que també les van variar segons llurs necessitats. Però arribà el Bàlrog i obligà els nans a emigrar-ne. Alguns d'ells ho feren vers el Regne sota la Muntanya, Erèbor, on patiren el seu últim canvi, fou l'anomenat Mode d'Erèbor.
Vegeu també
- Cirth
- Tengwar
- Quenya
- Llengües èlfiques
| Aquest article conté text extret de l'article Daeron de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |