Els Camins dels Morts és el nom del fosc pas a les Muntanys Blanques que comunicava Ròhan amb les regions del sud de Góndor. La denominació es deu al fet que el pas era vigilat des de finals de la Segona Edat fins a la Guerra de l'Anell pels Morts en Vida d'El Sagrari.
A partir d'El Sagrari, una ruta s'internava en les muntanyes amb el fosc Dwimor al davant. El camí estava assenyalat amb fileres de pedres. Creuava el Bosc de les Ombres i s'arribava a una fondalada profunda, on hi havia una gran pedra solitària i alta. Al final de la canyada i tallada en un alt mur de pedra, hi havia una Gran Porta fosca que donava pas a una caverna. Hi havia tot d'estranys signes i figures antigues gravats a l'arcada.
Dins de la cova la senda era ampla i discorria cap al sud en la més completa foscor. Molts viaranys menors desembocaven en el principal. En un punt indetermiat s'obria un gran espai buit sense murs visibles als costats. Al davant, però, a la paret oposada a la cova, hi havia un mur d epedra i en un costat s'alçava una porta de roca ben tancada. Se suposa que aquesta porta conduïa a un temple dels Morts en Vida, on guardaven llurs tresors.
Rere la cova els viaranys continuaven per un llarg tros en la roca foradada. Finalment creuava una altra porta d'arcada alta i ampla que desembocava en un altre costat de les Ered Nimrais, ja a Góndor, al feude de Làmedon. Allò era el lloc de naixement del riu Morthond (que en èlfic significava arrel negra, car naixia en al foscor de les muntanyes). El camí continuava en un llarg i abrupte pendent, amb el riu en un costat, i flanquejat per dos cingles verticals per acabar en una vall de muntanya, repenjat sobre els costants sud de les Muntanyes Blanques.
A la cova i al llarg dels viaranys hi vivien els Morts en Vida, un poble d'homes de les muntanyes que, a finals de la Segona Edat, n'Ísildur va maleir per llur traïció, ja que havien jurat lleialtat i tanmateix eren en secret lleials a en Sàuron.
A mitjans del segno segle de la Tercera Edat, un home molt vell de les muntanyes havia advertit als ròhirrim, quan acabaven d'arribar a aquestes terres, que no creuessin per allà, car els homes guardaven el camí i s'havia predit que només l'hereu d'Ísildur podia dominar els morts. En Bàldor, el fill del rei en Breg, temeràriament jurà que no descansaria fins a arrancar als morts llurs secrets i tresors. Segles després, l'Àragorn va trobar el seu cadàver a la cova, aferrat amb els dits a la porta que no va poder obrir mai.
Durant la Guerra de l'Anell, l'Àragorn, amb en Légolas i en Guimli i els Muntaners del Nord (la Companyia Grisa), van creuar els Camins dels Morts amb la intenció de convocar els Morts en Vida i fer-los acomplir el Jurament de n'Ísildur. Els espectres van seguir-los i juraren lleialtat davant la pedra d'Èrech i van ajudar-los a la batalla de Pelàrgir, ja que van eliminar el perill dels Corsaris d'Úmbar i els haradrims, que amenaçaven de remuntar l'Ànduin per atacar Minas Tirith. Després de la batalla, l'Àragorn els alliberà de la maledicció i els Morts en Vida van poder descansar eternament.
| Aquest article conté text extret de l'article Camins dels Morts de la Viquipèdia sota llicència CC-BY-SA (autors) |